delicious

Una vegada li van preguntar a Josep Pla què era per a ell una nació. “Una nació és Catalunya, per exemple”, va respondre el genial escriptor. Ni ben bé el “plebiscit quotidià” de Renan, ni l’esperit del poble encarnat en un Estat –el romàntic Volkgeist de Herder–, ni exactament la moderna “comunitat imaginada” de Benedict Anderson. Al capdavall, una nació és una experiència concreta sostinguda en el temps per moltes experiències concretes. I Catalunya era l’experiència concreta de “nació” més pròxima, entre totes les altres experiències concretes de “nació”, de Pla.

No m’ha estat gaire difícil prendre una decisió del que hauria pogut fer avui davant la convocatòria de les consultes sobre l’hipotètic Estat català en el supòsit que tingués dret a vot. Sense cap dubte, hauria votat que sí. Per tres motius. En primer lloc, votaria reactivament i afirmativament encara que només fos per tocar els ous a una Espanya que no m’agrada i a la qual ningú, des de la mateixa Espanya, intenta fer callar. En segon lloc, perquè trobo d’una gran salut cívica que la gent es dediqui a muntar urnes i no vagi per la vida arrasant amb la goma 2. I en tercer lloc, perquè no m’agrada que hi hagi ningú que em digui qui sóc, quins han de ser els meus sentiments respecte als meus semblants, d’on ve la meva família i a on va la llengua en què parlo.

Segurament allò que més invita a participar en las consultes populars convocades avui en nombrosos municipis de Catalunya és la sorprendent vehemència d'aquells que s'han pronunciat en contra que se celebrin. Si les consultas no tenen valor i només representen una minoria, ningú se n'hauria de preocupar, i, en canvi, fins i tot el president del Govern espanyol va haver de sortir al pas en ple Consell Europeu de Brussel·les per a proclamar que, "objetivament, no porten enlloc".

Els símbols nacionals de Catalunya no han estat definits com a tals per primera vegada a l'artícle 8 de la Llei Orgànica 6/2006 de reforma de l'Estatut de Catalunya. La definició d'aquests símbols com a nacionals es va fer en base a l'Estatut d'Autonomia originari per part del Parlament de Catalunya, que en 1980 va aprovar la seva primera llei per a qualificar l'11 de Setembre com dia de la Festa Nacional de Catalunya i el 1993 va aprovar la llei per la qual es defineix Els Segadors com himne nacional. Amdues lleis van ser aprovades per unanimitat. Des del Partido Socialista de Andalucía-Partido Andaluz, que va tenir representació al primer Parlament, fins al PP, amb Alejo Vidal-Quadras com portaveu al debat de 1993, no hi ha hagut ningú que en cap moment hagi posat en qüestió el qualificatiu de nacional per als símbols de Catalunya.

molt clar, molt racional !